DEPENDÈNCIES RELACIONADES AMB LES DROGUES

Dependència farmacològica 

Entenem per dependència farmacològica la apetència psicològica per una substancia química o la confiança psicològica en ella, com resultat de habituació, abús o addicció.

Alguns medicaments poden provocar amb el seu ús farmacològic una dependència que en els casos més greus arriba a ser similar a una toxicomania. 

La dependència depèn de el fàrmac i de la persona: 

• Els fàrmacs que per la seva estructura química produeixen sempre una dependència greu, amb la necessitat imperiosa de seguir administrant-la. Aquí l'efecte farmacològic es primordial, i la constitució del individu es secundaria, perquè els afecta a tots. Provoquen una tendència a utilitzar cada vegada dosis més grans, i la interrupció brusca va seguida de intensos símptomes d’abstinència física i psíquica. A aquest grup pertanyien els opiacis i els seus substituts (metadona, etc). En principi, tot medicament capaç de substituir a la morfina, serà també productor de toxicomanies.

La droga no és l’únic element a considerar en la gènesis de les dependències, sinó que aquestes sorgeixen de posar-se en contacte amb el fàrmac amb una personalitat especial, predisposada a la toxicomania. A aquesta predisposició se la coneix com toxicofilia i es de dos tipus: orgànica i psíquica. 

• La toxicolifia orgànica, vinculada a constitució física de la persona, amb una apetència acusada per determinades drogues, que es manifesta en símptomes físics d’abstinència des de les primeres tomes ocasionals del fàrmac, i es d'origen de les anomenades "toxicomanies accidentals". Per exemple: l'alcohol, el tabac, etc. 
• La toxicofilia psíquica es més freqüent. Consisteix en una especial estructura:
  1) Disfòria, que es l'estat anormal del ànim de ser desagradable, amb canvis freqüents d’humor. 2) Intolerància als estímuls implacentaris, tant físics (dolors, insomni, fatiga, etc) com psíquics (disgustos, preocupacions, responsabilitat, etc) 3) Egocentrisme.
  
  El "toxicofilic psíquic" te una personalitat immadura, neuròtica del caràcter, prèviament a la aparició de la farmacodependència. 

Tots aquest factors, condueixen a una "busqueda de plaer en el moment present sense reflexionar en les conseqüències per qualsevol medi".

Dependència social

És la pèrdua de control de les seves funcions corporals i de la seva interacció amb els elements que l'envolten. 
Aquesta dependència es semblant a la que va relacionada amb la de la vida quitidiana, però el que canvia es que en ves de ser relacionada amb les  persones només, va elacionada amb la dependència que afecta de forma social a causa de la 

Dependència psicològica
La podriem definir com una necessitat de consumir periodicament la droga per experimentar un estat afectiu positiu o alliberar-se d'un estat negatiu.

Les drogues que provoquen aquesta dependència realitzen el seu efecte a partir de l'activació del plaer. 

Aquesta dependència es relaciona amb persones amb debilitat passiva o immaduresa.