La dependència econòmica
Te lloc quan una persona passa de ser un membre “actiu” econòmica i laboralment, a formar part de la població “inactiva” o “dependent”.
La dependència social
És la pèrdua de control de les seves funcions corporals i de
la seva interacció amb els element físics que l’envolten.
Per establir la qualificació de persones dependents deuen
estar en una situació o grau lo suficientment notable o elevat de discapacitat
i disfuncionalitat com per a necessitar la intervenció en forma de ajuda,
auxili, suports i cura personal per terceres persones. Hi ha diferents graus i
qualificacions de la dependència així com diversos àmbits en els quals poden
manifestar-se.
Les persones dependents es caracteritzen per la pèrdua o la
no adquisició d’habilitats funcionals, que es defineixen com el conjunt de
destreses que requereixen per portar una vida independent i que posseeixin les
persones que desenvolupen per si mateixes en el seu entorn més pròxim.
La dependència física
Associada a la pèrdua de persones i relacions significatives
per l’individu.
Aquesta dependència es compon de diferents fases:
- La primera fase és la negació i l'aïllament que correspon a l'expressió de "no pot ser". Va acompanyada d'alguns signes externs com els plors,trastorns del son, palpitacions. No hi ha plena consciència d'allò que succeeix.
- A la segona fase hi ha agressivitat, confusió i ira. Es cerca culpabilitat dins de si mateix o amb relació amb el que embolta aquesta persona de forma que es pregunten: "Per què jo?". És una etapa de desordre personal que també pot dur a la soledat o l'aïllament. Te manifestacions semblant a la primera etapa però acompanyada de canvis de conducta o d'actituds.
- El pacte o la negociació són les manifestacions de la tercera etapa. És un intent de sobreposar-se a la situació o intentar evitar allò inevitable. Es pot veure com un intent de "reconstrucció" de la pròpia vida, ja sigui des del sentit de pèrdua parcial o definitiva.
- A la quarta fase es manifesten l'apatia, la depressió i la desesperança. Aquesta etapa va acompanyada d'una tristesa intensa i de nostàlgia: la vida no serà mai allò que era. És com una sensació de buit i d'abandonament profund. Paral·lelament poden haver-hi altres pèrdues que poden empitjorar-la.
La dependència mental o cognitiva
Quan l’individu perd la seva capacitar per a resoldre els
seus problemes i prendre decisions pròpies. A més, existeixen altres tipus de
dependències tals com, dependència emocional, real, imaginaria, moral, de crisis
i neuròtica.
Es caracteritza per ser inestables, destructibles i marcades per un fort desequilibri.
L'individu té la necesitat de ser ajudat o apollat per ajustar-se al seu medi i interaccionar amb ell.
Es pot definir aquesta dependècia a partir de l'ajust dels individus a les demandes del seu medi físic o social.
Es caracteritza per ser inestables, destructibles i marcades per un fort desequilibri.
L'individu té la necesitat de ser ajudat o apollat per ajustar-se al seu medi i interaccionar amb ell.
Es pot definir aquesta dependècia a partir de l'ajust dels individus a les demandes del seu medi físic o social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.