CRITERIS DE DIAGNÒSTIC


L’abstinència es el conjunt de reaccions físiques o corporals que passen quan una persona deixa de consumir substàncies a les que s’és addicte. La addició pot estar lligada a alguna substància psicoactiva, begudes amb etanol, menja ( sucre i farina), tabac o altres drogues.

Aquest síndrome també pot presentar-se en algunes malalties psicològiques com la dependència emocional, on no es depèn d’una substància  d’una droga, però si de l’efecte desmesurat o dependència cap a una altra persona.

Encara que el símptomes varien en forma i intensitat d’acord amb al producte aplicat i amb el tems que porta evolucionant la dependència, en tots els casos es deuen a que s’altera el funcionament normal del sistema nerviós.


El síndrome d’abstinència també es anomenat col·loquialment “mono”.  




La tolerància a alguna substancia es produeix quan, com a resultat de la seva administració ( o auto administració) en la persona presenta menor sensibilitat en aquesta.

Així, la dosis habitual de la substancia produeix menys efectes, amb el que es necessiten dosis molt més altes per produir els mateixos efectes. 

Però es pot  desencadenar tolerància cap alguns efectes d’una substancia i no cap a tots; sobretot  desencadenar tolerància a alguns efectes i sensibilitzar uns altres ( per exemple; en el cas del alcohol una persona pot tardar més en emborratxar-se, necessitar més dosis, però ser igual o mes sensible a altres efectes com la ressaca, per una pitjor metabolització.)


Parlem de tolerància creuada quan una droga produeix tolerància a una altra diferent. Sol anar acompanyada d’addiccions a una substancia (alcohol, drogues, tabac...) 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.